Anomenem textura l’estructura material d’una superfície. Aquesta estructura pot ser pròpia de la matèria o bé superposada o elaborada artificialment.

La textura és una característica de les superfícies que es percep per mitjà dels sentits del tacte i de la vista.

En principi, la textura és una qualitat tàctil: si toquem la pell d’un préssec i a continuació passem la mà per damunt d’un paper de vidre comprovem que el préssec és vellutat i molt suau, mentre que el paper de vidre és aspre i desagradable.

Però, igualment, la textura és una qualitat visual: si ens acostem a un gat sabrem abans de tocar-lo que el seu pelatge és suau, mentre que si observem la sorra sabrem que la seva textura és granulosa, encara que no hi passem la mà per sobre.

Aquesta doble qualitat de la textura es reconeix des de la infantesa. Als nens, des que són molt petits, els agrada tocar tot el que hi ha al seu voltant, amb la qual cosa aprenen i recorden les textures de les diverses superfícies que troben. Quan som grans no ens cal tornar a tocar les superfícies per reconèixer la seva textura: gràcies a una experiència «visual» podem apreciar la seva naturalesa «tàctil».

Les persones que no tenen el sentit de la vista reconeixen el món per mitjà del tacte, i són molt sensibles a les variacions en les superfícies que creen les textures, fins al punt de poder llegir mitjançant petites protuberàncies realitzades en fulls de paper (sistema Braille).